Mas Bonmatí
Edifici mil·lenari, propietat de la família Bonmatí, que durant vint-i-cinc generacions l’ha acollit al llarg de la seva història. El 1920 va ser transformada en casa residencial a estil neogòtic. És fàcilment localitzable, degut a l’altura de la seva torre octagonal de cinc plantes i amb un teulat punxegut. A la banda nord de l’edifici hi podem localitzar la capella privada de la Puríssima. L’arquitectura del mas, és una mostra de poders de Manuel Bonmatí.
Colònia Bonmatí
La colònia Bonmatí és una de les més joves de la ribera del ter (1896). Les tres fàbriques, dos de tèxtils i una paperera, es beneficiaven de la força mecànica del Ter.
Manel Bonmatí va arrendar els locals, cada un tenia la seva pròpia canalització d’aigua. Els primers anys de funcionament de les fàbriques, el Ter aportava un cabal irregular, degut a la manca d’embassaments.
Durant el pas dels anys les fàbriques s’han anat modernitzant i han passat a propietats privades: fusters, ferrers, fabricació de bastons i la central hidroelèctrica que continua en funcionament.
Capella de la Immaculada Concepció
Capella adossada al mas Bonmatí. Construïda l’any 1886, propietat de la família Bonmatí. Va ampliar-se la nau, es construí el campanar i es va decorar l’interior i l’exterior l’any 1900. Un cop remodelada, es va beneir el 14 de febrer de 1902. Durant la festa de la Puríssima, la gent de la colònia construïa fanalets de paper i els col·locaven a les finestres de les cases. Actualment, el grup Nova Frontera confecciona els fanalets i es continua celebrant a Bonmatí aquesta festa assenyalada. El 1970, durant la construcció de la parròquia Santa Maria de Bonmatí, la capella Bonmatí va ser provisionalment l’església parroquial.
Pont Romànic de Sant Julià del Llor
Construcció romana encara vigent i actualment restaurada.
A mitjan segle XVIII els aiguats deixen malmès el pont vell de Sant Julià i és substituït per passeres i barques de llibant.
La Cavorca II
Aquestes ruïnes, que s’han conservat miraculosament reben el nom popular del Castell dels Moros i la Cavorca. Es troben a cada costat de carretera de St. Julià. Les seves mides són de 2,5 m d’alçada per 4 m d’amplada. Es creu que antigament aquests jaciments eren monuments sepulcrals romans.
Església de Sant Agustí
Església parroquial probablement preromànica. Es troba emplaçada al cim del turó més alt del municipi (295 m). L’edifici va ser reconstruït degut els terratrèmols de 1427, actualment es conserva molt poca part autèntica de l’edifici. Està formada per una sola nau, amb dos arcs de degradació que formen un arc triomfal. L’absis semicircular té forma de ferradura. També conté una rectoria i una sagristia. Davant d’ella es localitza el cementiri, renovat el 1875.
Sant Pere Màrtir
Al bell mig del bosc, al nord del turó de Sant Julià, algú va edificar una capella de poc més d’un metre quadrat. L’any 2000 va ser restaurada i beneïda la nova imatge. La festivitat del sant se celebra el 29 d’abril de cada any.
L’Aulina
Sota el brancam de l’aulina monumental de can Muné, plantada fa dos segles, trobàreu el repòs fresc i ombrívol de la font. Al voltant hi ha crescut la urbanització Massana.