El topònim compost respon a la unió dels noms dels dos nuclis que componen el municipi: Sant Julià del Llor i Bonmatí.
- Sant Julià, sant titular de la parròquia, venerat pels benedictins que cristianitzen l’indret
- El Llor, en la documentació antiga ipso Lauro (s. X)*
- Bonmatí, cognom del fundador de la colònia industrial creada al segle XIX al voltant del molí del Llor
*Sobre el significat i l’origen del nom “lauro”, no hi ha unanimitat entre els estudiosos. Josep Moran i Ocerinjauregui escriu al llibre Estudis d’onomàstica catalana (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1995): “El topònim (el) Llor tant pot venir d’un antropònim Laurus, com d’una referència vegetal [Nota a peu de pàgina: «No és corrent que un sol vegetal hagi originat un topònim; en general els topònims vegetals es refereixen a una col·lectivitat: Pineda, Albereda, Rovira (‘roureda’).»] … Però l’existència d’eremitoris ens indueix a presentar una altra possibilitat: que es tracti d’una referència a les laures eremítiques orientals. Es tracta, doncs, d’un nom aparentment senzill que té una interpretació complicada. Caldrà fer-ne un estudi específic comparatiu amb altres topònims del tipus Rocallaura, Valldaura (Vallis laure) sense que potser calgui relacionar-los, penso, amb la seca ibèrica Lauro, que sembla referir-se a Llerona (Vallès Oriental).”
Altres autors hi veuen altres significats, com ara Pere Balañà i Abadia, que sosté que Lauro deriva de l’àrab clàssic (al) càrb ‘(de la) riba’, i Marquès o Calzada, que diuen que ve del preromà lauronem ‘puig’.
Altres topònims:
- Ca l’Anglesell, edif.
- La Barca de Sant Julià del Llor, edif.
- Bosc de Maldecor, indr.
- El Molinot, edif.
- Can Neret, edif.
- Cal Paradís, edif.
- La Pera, edif.
- Reverter, edif.
- Sant Julià del Llor, edif. hist.
- La Serra del Bosc, edif.
- Mas Torrent, edif.
- Can Verneda, edif.